dimecres, 26 d’octubre del 2016
LLENYATAIRE
Antigament els llenyataires anaven al bosc per tallar i recollir llenya per fer foc, per cuinar i per escalfar-se. L'avi de l'Héctor que es pagès però també es llenyataire ens ensenya com es tallaven els arbres per fer llenya. L'avi de l'Hector per fer la seva feina no necessitava cap roba especial. Utilitzava:el tramèc, destrals i malls, falç corbada, mordasses de tracció, cutter de llenya, ganxos emmerletats, eines de cultiu, mànecs, mordasses i ganxos, falques, openers, gat, eines de mesurament, pelador amb mànec i talladora de llenya.
dilluns, 24 d’octubre del 2016
BARBER I LES SEVES EINES
BARBER I LES SEVES EINES
El barber era la persona que afaitava la barba dels homes,i en general, que tallava els cabells. Antigament, però, també feia petites operacions de cirujia menor. Els barbers acostumaven a portar un davantal.
Història
Antigament la funció principal que se'ls associava eren les petites operacions de cirurgia menor.
Antigament la funció principal que se'ls associava eren les petites operacions de cirurgia menor.
Ara el barber deixa de ser cirurgià i passa a ser perruquer, i estilista.
Barberies que hi havia a Tordera:
-Can Borrell: ara és una sabateria, abans era una barberia.
-Cal Moro.
-Cal Perfecto.
-Can Carbonell abans era una barberia.
- Cal Feto
- Cal Feto
CISTELLER
CISTELLER
El cisteller era la persona que confeccionava mobles de canya, jonc o vímet.
Abans era un ofici que la gent el necessitava, fins que va ser substituit pel plàstic.
Aquesta feina pràcticament ha desaparegut.
Primer es pelava la part més grossa del brot i desprès, agafant d'ella, la resta de la branca. Es seleccionaven les sis o vuit varetes grosses que serien la base del cistells. Una vegada acabat el cul es neteja de puntes retallant-les no molt a la vora, perquè després ens servirà per a reforçar la base.
Després s'ha de seleccionar 36 varetes per començar a pujar el que seran els pilars del cistell. Al final s'insereixen dues a cada costat formant el que esdevindrà la part de la nansa.
Avui en dia fem servir els cistells per casaments, per anar a buscar bolets, per anar a la platja, per armaris, per picnics...
Aquest és un cistell de vímet fet per anar a buscar bolets.
Aquest és un cistell per a casament.
dijous, 6 d’octubre del 2016
SABATER
El sabater era la persona que feia i arreglava les sabates.
Aquest és un sabater de Tordera, en Nicanor. En aquestes fotos es veu com poleix una sabata i com arregla un taló d'una altra sabata. Queden molts pocs sabaters, la majoria de pobles no en tenen. Aquest ofici ha evolucionat molt. Abans les sabates les fabricaven els sabaters. En Nicanor ens ha explicat que treballant tot un dia feia un parell de sabates. Ara les sabates es fabriquen a les fàbriques. Els materials són de molt mala qualitat i les sabates avui en dia duren menys.
Els sabaters normalment portaven un davantal.
EINES DEL SABATER
Les eines que fa servi son:
1.Martell gros. 2.Martell de soletes. 3.Martell petit. 4 i 5.Estenalles. 6.Alicates..Planxa. 8.Galot.
9. Repols. 10. Compàs. 11.Tirapeu.12.Ganxo de treure formes. 13.Peu de ferro. 14.Maça. 15.Banya. 16.Raspa. 17.Xaire. 18.Costa llevador. 11.Tirapeu.12.Ganxo de treure formes. 13.Peu de ferro. 14.Maça. 15.Banya. 16.Raspa. 17.Xeire. 18.Costa llevador. 11.Tirapeu.12.Ganxo de treure formes. 13.Peu de ferro. 14.Maça. 15.Banya. 16.Raspa. 17.Xeire. 18.Costallevador. 19.Boixcta. 20.Alena. 21.Es quirol.22.Bitzego. 23.Pata. 24.Osset. 25.Tatxa. (Dic. Moll-Acover)
dilluns, 3 d’octubre del 2016
ELS FERROVIARIS
El meu besavi és deia Jaume Isern Nicolau era ferroviari a Tordera , va arribar cap el 1935 primer va ser factor i després el cap de l'estació de Tordera fins que es va jubilar , els caps d'estació feien les sumes del billets que venien amb el cap no tenien calculadores. Hi havia guardagulles, factors , inspectors . I els trens portaven persones i mercaderies.
VENEDOR AL MERCAT DE TORDERA
Parada de verdura, imatge del mercat de diumenge passsat , però segur que no ha n canviat gaire, potser la balança i productes diferents però l'ofici és el mateix.
FUSTER
FUSTER
El fuster és la persona que treballa la fusta. Fa tot tipus de mobles, joguines...
Aquest és un video d'un senyor que treballa de fuster. Crec que aquest video us pot interessar perquè ensenya les seves eines i expliquen perquè serveixen.
RAMADER
OFICI RAMADER
Aquesta es una foto del la granja de vaques. Abans munyien les vaques a mà, ara les munyen amb màquines. La majoria de persones abans no tenien màquines perquè n'hi havien molt poques i eren molt cares, abans la llet era cara. Ara les vaques es venen.
Aquesta es una foto del la granja de vaques. Abans munyien les vaques a mà, ara les munyen amb màquines. La majoria de persones abans no tenien màquines perquè n'hi havien molt poques i eren molt cares, abans la llet era cara. Ara les vaques es venen.
diumenge, 2 d’octubre del 2016
Aquest senyor és un nunci. Molta gent en diu pregoner. El nunci era l'encarregat d'enunciar les coses que passaven al poble. Portaven una trompeta o dos campanes que feien sonar per avisar als veïns que s'acostessin quan els volia anunciar alguna cosa.
Els nuncis normalment començaven dient:
-"Per ordre del senyor alcalde us faig saber..."
El nunci a part d'avisar el poble també vigilava el poble durant el dia. Ja que el sereno el vigilava durant la nit.
A vegades hi havia alguna dona que ajudava al nunci. Aquestes dones es deien manadores.
L'ofici de nunci va desaparèixer ja fa molts anys, però al poble de Solsona encara en conserva un.
Els nuncis portaven un vestit compost d'una americana, uns pantalons i un barret.
Aquest senyor és un matalasser. Els matalassers feien els matalassos i també els arreglaven.
Antigament els matalassos es feien amb la llana de les ovelles. S'estenia la roba del matalàs, i després es posava a sobre la llana i es repartia bé i es picava amb uns bastons especials que feien servir els matalassers. Es picava per treure les bacteries a la llana. En acabar aquest procés es posava l'altre part de roba del matalàs a sobre la llana i es cosia amb una agulla molt gran i un fil molt gruixut.
El matalasser no havia de portar cap roba especial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)